Sandwitx de fil-en-pua II

“En acabant de sopar Carla se n’anà al llit. Jo no tenia son i me’n pugí al terrat. Les teulades semblaven camps llaurats i el grandot campanar de l’església, l’espantapardals vigilant. Em vingué la imatge que sota els solcs de teules dormia gent, tots alhora. Vaig entendre vagament el que podria ser una tribu. Tenia caràcter humà allò, però aquest indígenes l’endemà s’alçarien per caçar la pela, o la pela a ells.”

Sandwitx de fil-en-pua. Boro Miralles

I jo pense en tots els que hi ha baix les teulades, i que quan ells i elles s’alcen per a anar a la fàbrica i portar a escola als xiquets jo seguiré dormint i quan em desperte serà per fer la maleta i fugir de nou. I no és ser millor ni pitjor, però les normes de la tribu te les carregares fa ja massa temps i ara res podrà arreglar-ho. Viuràs amb el cos partit entre l’ací i el qualsevol altre lloc, i a les mirades hi haurà sempre el menyspreu dels qui creuen que és això el que tu sents cap als carrers que et van vore créixer.