dimecres 7 d’octubre de 2009

Noche triste de octubre, cinquanta anys després


Havia recordat un poema de Gil de Biedma que començava diguent

Definitivamente
parece confirmarse que este invierno
que viene, será duro


i pensava que tota, tota la raó del món.

6 comentaris:

zel ha dit...

Ja ho pots ben dir, tots el temem com a la pesta...
Dur i fred...

ramon ha dit...

Encara està tan amunt? com li va el mal d'altura?

Anònim ha dit...

Serà dur per a molts, aleshores!

Salut Comtessa!
Anna.

claradriel ha dit...

Doncs a mi em dóna que este hivern serà poc, et passaré un poc de benestar, bonica.

Capitain Poon ha dit...

A ver si te animas a la Jim Jones y nos conocemos.

Un besazo

elfindelpin ha dit...

Con el inicio y el final lo has mejorado.Ya no olvidaré ese poema.Tiempo recuperado.Gracias.

)