Promesa, banyada, calenta, fèrtil

“...i tenim l’enyorança amarga de la terra...”

Hi ha figues, pomes, magranes que es pinten els llavis de roig o per a les que ja és massa tard i deuran esperar a la pròxima estació calorosa. Hi ha gínjols i codonys, i oliveres que assisteixen impassibles a aquesta orgia, només mirant. És el meu Jardí de les Delícies, un bancal de pecat, un coit ininterromput on cadascú té el seu paper al llarg del any, libació constant de la dolçor que regalla per la barbeta, pel coll pels pits. Xuplaries amb delit el suc que t'oferim? Et viurà en la memòria el meló d’Alger no tastat que l’últim estiu ha vist podrir-se?

Ens ressona l’Estellés entre els llençols estesos d’un fil d’una branca a altra. Fan joc amb la roba caiguda damunt les pedres els versos dels poetes, la memòria de la carn que es coneix llarga, profunda i fosca com la gola d’aquell animal lent i trist. Faràs dins del meu hort cavallons amb les ungles mentre regue amb el plor el buit de les collites perdudes? Podries obrir el pa cada vespre i menjar-lo amb codonyat?

Jo he sentit cantar els galls a trenc d’alba amb el crit de plaer d’un home. Jo he estacat els genolls en el fang al costat del timó i el romaní Jo he vist caure les fulles dels arbres pel setembre i la tristor dels troncs nus. Jo no voldria morir de fred altre desembre.