Hear us o Lord from heaven thy dwelling place

La tronada sembra de cadàvers la sorra, meduses, peixos, muntanyes d’algues. Pensava en la pudor d'altre estiu, la d'un calderó varat des de feia setmanes a altra platja, aquella platja on tant vàrem perdre. ...y yo aún me pregunto por qué vuelve / y qué es lo que perdí en aquella playa, recordaràs que deia Vicente Gallego, recordaràs haver llegit entre tots els poemes que parlaven de la mar i que vaig dir-te. Ara xafava meduses, xafava meduses mentre caminava estant i sabent-me a soles mentre allà fora els llamps caien. No vindràs a morir a la terra, vindràs a la terra quan ja estigues mort, així que navega, navega mentres pugues, no tornes. Qui podria estimar un cos viu però sense vida, qui creu en la felicitat dels dofins als aquaris. Ho hem sentit mil voltes, que d'homes, i de dones, hi ha els vius, els morts i els que naveguen; no vulgues estar a cap dels dos primers grups, no deixes que això passe mai.


He passat un parell de dies a la platja de l’Aigua Morta (Oliva), morta com ho estan els carrers de la urbanització, buits de vehicles, i els apartaments que tancats encara deuen conservar dins l’olor de les cremes solars. Poques són les finestres amb les persianes pujades i m’agrada la imatge d’abandonament que quan acaba agost tenen els espais que només viuen durant l’estiu, eixe estiu que diuen que ja ha acabat i que jo no he aplegat a vore. No vaig poder dormir pel mal temps, la mar rugia tan forta que la sentia des del llit. Pensava que no voldria estar allà; pensava en els que sí estarien. Borreguets a la superfície, soroll de perill, l’himne dels pescadors de l’illa de Man obrint la lectura d’estos dies. When loud the storm, and furious is the gale, Strong is Thine arm; our little barks are frail…

Un Mediterrani enfurit és testimoni dels adéus que ell provoca, del naixement dels nous desitjos, de les xicotetes morts que ningú plorarà. I així, amb la mar sempre a prop, seguim sense saber a quin port deuríem aplegar, repetim la fórmula dels argonautes diría Pessoa. Navegar és precís. Viure no és precís.