És que és diumenge

"És dur l’aprenentatge d’aquest buit,
tal vegada com l’ombra d’una roca
o com el plany del riu que ja no brolla.
És dur escriure poemes de vent,
imaginar que em parles o que rius
en aquests dies sense sol ni núvols.

Sota les teues paraules, la pluja
és un dur intent de coincidència.
Te n’allunyes irremediablement
com un vaixell ferit a la deriva.
No existeix cap port enllà del teu nom
ni cap record que puga refer llunes,
només un dens silenci i l’oneig
de les teues empremtes generoses.

És dur que ja no em conegues el gest
i que un ventall de secrets solque l’aire.
Per tu volaren aquell març coloms
per tu es fongueren les meues celles
en un grapat de boscs i de fogueres.

T’agraïsc l’amor infinitament,
i salpe al teu rostre com a la vida."


Marisol González Felip. Epigrafia del buit