El diccionari diu faldetes

“A voltes la proximitat encenia el desig i feien l’amor i acabaven adormint-se units sota la manta. Voleu saber què és la intimitat? Feu l’amor sota la teulada en una nit de pluja torrencial. Això és la intimitat.”

Francesc Bodí. El soroll de la resta

Jo tenia un gos al que no li importava la pluja, al que li agradava massa l’aigua, i quan es banyava feia olor, molta olor, l’olor penetrant dels gossos grans quan es banyen, una olor que no pot agradar però tampoc és desagradable, és només olor de gos banyat i és una olor que mai s’oblida. Ja no tinc ni gos ni teulada per guarir-me quan plou, ja no tinc intimitat habitada per proximitats que encenguen el desig, només tinc la saya de m’auela, la saya que es va comprar per a que l’enterraren, volia que l’enterraren amb esta saya però quan es va morir no li la van posar i me la vaig quedar per a mi. Vaig per casa amb la saya d’una morta que mai la va vestir, és sedosa al tacte i només acaronant-la una pot imaginar el so que faria si la trencaren, si l’arrancaren-me l'arrancares, i crec que saya no deu estar ben dit i d’ahi la cursiva, però no sé com es diu saya i si es diu d’altra manera no sabria dir-ho.

Si pugueres escoltar com sona l’aigua ara, si hagueres conegut l’olor del meu gos. Si pugueres contar les flors que hi ha a la puntilla de la saya i arrancar tots els pètals que les formen, que queden un poc més avall d’on s’ajunten les cames, que naixen també just on comencen els pits. Si ho feres colliria magranes estacant-me al bancal, hi ha magranes que ja estan bones, i obrir-les, pensaràs en magranes obertes, i faria com feia el iaio que posava els granets a un plat i ens els menjàvem amb una miqueta de mistela.