Deu dies

“Pero se me ha borrado
la historia (la nostalgia)
y no tengo proyectos
para mañana, ni siquiera creo
que exista ese mañana (la esperanza).
Ando por el presente
y no vivo el presente
(la plenitud del dolor y la alegría).
Parezco un desterrado
que ha olvidado hasta el nombre de su patria,
su situación precisa, los caminos
que conducen a ella.”

José Hierro. Libro de las alucinaciones


Una torna a aquestes al•lucinacions de Hierro sabent-se en el moment perfecte per a fer-ho, de la mateixa manera que Houellebecq deia que el millor moment per a llegir Las ilusiones perdidas de Balzac era quan s’havien perdut totes les il•lusions (i la història de com i on ho digué Houellebecq és ben bonica, i m'agrada recordar-la, apunte). I mentre es passen les fulles i una veu en francés obliga a prendre decisions, i mentre torna la boira i ara que les vaques de la vall ja hauran estat sacrificades, a estes muntanyes tres dones es beuen el glacial sencer adulterat amb Baileys i ginebra, mengen gambes a hores d’estar dormint i una diu demà treballe demà treballe demà treballe i l’altra no s’aguanta plantà i diu sóc imbècil sòc imbècil sóc imbècil, i la tercera només fuma, a estes altures de sa vida ha començat a fumar, i mira a les altres dos i diu donem un poc de pena, tot això a tres graus i en sabatilles d’anar per casa i pijama, perquè dins no es pot fumar, prohibit del tot fumar, i si els dilluns de matí acostumen a ser horribles, amb ressaca i constipat sóc encara pitjor.