Hi havia tres carrosses que anaven cap a Altea i pel pont de Benimarfull a una se li han eixit les rodes i s’ha liat perquè no podien passar ni els cotxes ni les mules ni es veia el semàfor, a mi me fa molta gràcia que Benimarfull tinga semàfors. I com feia calor jo em sentia en estiu, com si els últims mesos no hagueren passat, com si tampoc hagueren passat els últims anys perquè encara al carrer hi havia un home damunt la mula.
Després he mirat cap avall, avall del pont el llavador tenia l’aigua verda. Clar que hui ja no és ahir, per res del món ningú llavaria allà la roba. El temps degrada la vida i per això fa olor de pudent*.
*Remeis contra el mal olor de la certesa de la fi: navegar, fer-ho (follar, dic), tocar (música, o lo que siga), vore AMAR EN TIEMPOS REVUELTOS (hui fan dos capítols). Receptes de la inmortalitat en dies horribles.
1 comentaris:
Per a mi, ara:
Llegir, pintar/ Dibuixar, vore Lost com un xoni, fer molt el frik en internet, córrer per la platja, jugar al futbol quan reunisc a una penya de fumetes ( és difícil ), nedar, beure birres i no necessàriament en aquest ordre.
Benvinguda a la terreta, Comtessa. M'alegre de tindre-la per ací.
Publica un comentari