Per recordar-la vaig passar la vesprada al sofà llegint-li diaris i poemes. Per recordar-la em vaig omplir la copa, contenidor sagrat, a la seua salut, Teresa, per tot el que va viure, per tot el que va escriure, per tot el que va perdre. Per recordar-la vaig oblidar quina hora era, vaig recitar-li versos al silenci, vaig covar esta ressaca.
M’aborrona la seua història. Elegant, intel•ligent, rebel, guapa, enamorada de poetes, viatgera incansable que mai va trobar el que buscava, xiqueta de moda entre l’establishment literari, apassionada, un punt tronada, a Teresa Wilms Montt per fi li han fet justícia: el passat juny s’estrenava una pel•lícula basada en la seua vida, dirigida per la cineasta xilena Tatiana Gaviola.
Es va suïcidar amb vint-i-vuit anys.
4 comentaris:
Vint-i-huit anys! Ostres! Mira que m'agraden les vides maleïdes. Tot menys la part del morir jove.
És preferible viure pocs anys d'una manera intensa a llanguir i vegetar durant una eternitat.
La música i la lletra de la Teresa de l'Ovidi... I com actuava l'Ovidi!
Me l'apunto, com també SCARAMOUCHE.
Però on troba aquest llibres?
Publica un comentari