M’ho pregunte, m’ho pregunte perquè em té fins als ovaris este mal temps que no s’acaba, este so insistent, repetitiu de les gotes caiguent damunt la teulada que m’agreuja la ressaca i amenaça amb allargar-me el maldecap més del que tenia previst. S’ho preguntava el John Fogerty en el que diuen un dels moments apoteòsics dels concerts que fa pocs dies va oferir per aquelles terres. Ací, sense l’agulla i el plàstic negre, em conforme amb posar-me el Cosmo’s Factory (era, és i serà el meu preferit de la Creedence) a l’ordinador. Un dia que no plovia i que feia una calor de l’hòstia va volar per la finestra junt al Marquee Moon dels Television, fa ja, fa ja massa.
Quan estes pluges acaben la vall estarà més verda i més bonica que mai. Però a mi m’importa una merda, només tracte d’explicar-me com la reserva d’Ibuprofeno on hi havia suficient per a mig any ha volat en mes i mig.
2 comentaris:
Ei, jove! Com anem per aquí dalt?
Escolta que al teu pais la pluja no sap plouree!!! Que o plou poc o plou massaa! Que si plou poc és la sequera i que si plou massa es la catàstrofe!!! A veure, al teu país, qui portarà la pluja a escola? I qui li dira com s'ha de ploureee????
Raimon dixit, es clar
Salutacions
Francesc
Por fin me pude escapar y leerte todo lo atrasado (lo atrasado para mí), así que voy con la sonrisa de los placeres puesta. Te lo digo aquí, pero magistral la entrada de tu amiga.
En cuanto a la lluvia, siempre la preferí al sol... hasta que mis huesos y yo adquirimos el suficiente número de años.
Así que un petó reconfortant.
P.S. Por cierto, ¿Alcoy o Alcoi?
Publica un comentari