Que desaparezca la angustia
Estoy poniéndolo todo de mi parte”
Roberto Bolaño. La universidad desconocida
Recordes les classes de Veiga explicant les senyals per a quan hi havia boira? Recordes els interminables exàmens de Reglament? Que si campanes i pitades llargues o curtes, barco de propulsión mecànica en navegación, barco de prácticos, pesqueros, barco fondeado, barco restringido por su calado... Pito, campana i gong. I no ho oblides, estar sempre pendent del radar però no fiar-te d’ell al cent per cent. El cos una corda de guitarra tan tensada que podria trencar-se en qualsevol moment, tots els sentits alerta, el cor en un puny, la Verge del Carme al sostén. Odie navegar amb boira. Ací, però, a mil metres per damunt del nivell del mar, la boira no és perill per a la integritat física. O sí, pues el tancament continuat entre quatre parets i algunes botelles per companyes tampoc deu ser massa saludable. Res més podem fer: amb els núvols baixos venen les temperatures per terra i pluges que sembla que duraran els pròxims dies.
Del no res al res més, de llibre llegit a llibre més llegit encara. Les agulles del rellotge s'han parat, detingut el temps, com una no-vida. I tot l’enyor dels anys passats consumint-se amb la postal que he llençat a la llar en lloc de a la bústia.
0 comentaris:
Publica un comentari